miércoles, 26 de junio de 2013

El 30 de juny de 1412, el Compromís de Casp marcà un abans i un després en l’història del Regne de Valéncia i de la Corona d'Aragó, i per a commemorar este fet històric Lo Rat Penat celebrà un cicle de conferències al que la societat valenciana respongué massivament, per a conéixer des del rigor científic d’ilustres historiadors lo que supongué eixe acort històric. 

Fonamental en eixe acort fon la participació de Sant Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci. És necessari que els valencians conegam la nostra història i els nostres grans personages, com és el cas de Sant Vicent Ferrer, i aixina poder defendre dels atacs a la seua figura de determinada historiografia pancatalanista. 

Des de Lo Rat Penat volem ser ben naixcuts i agraïts en reconéixer la llabor desisiva que els germans Ferrer tingueren en la consecució de l’acort del Compromís de Casp. Demostraren una gran sabiduria i autoritat moral, al mateix temps que foren uns digníssims embaixadors del Regne de Valéncia, convertint-se en referents de pau i concòrdia a nivell internacional. De la seua capacitat de diàlec s’aplegà a un pacte pel que s’elegí a Ferran I d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, com a nou rei de la Corona d’Aragó després d’haver mort sense descendència ni successor el rei Martí l´Humà. 

Al igual que Lo Rat Penat naixqué de l'unió d'uns valencians de diferents ideologies per a defendre tots junts els interessos dels valencians, ara hem de saber estar igualment units contra els atacs i les mentires en les que contínuament volen despersonalisar-nos i fer-nos creure lo que no som els valencians. 

El dimarts que ve, 25 de juny, a les 19.30 h. I en el Saló del Consolat del Mar de la Llonja de Valéncia, tindrà lloc la presentació del llibre “Perspectives del Compromís de Casp" (per part de José Francisco Ballester Olmosque arreplega els treballs de prestigiosos historiadors, acadèmics i catedràtics sobre este tema, editat per Lo Rat Penat per a commemorar el 600 aniversari d'est acort, fent homenage i justícia a Vicent i Bonifaci Ferrer. 

LO NOSTRE ÉS DEFENDRE L’HISTÒRIA DEL REGNE DE VALÉNCIA.
  • L'elecció de Ferrando d'Antequera com rei d'Aragó sagellà l'inici d'una época d'esplendor per a Valéncia.

  • Lo Rat Penat reunix en un llibre, editat per l'Ajuntament de Valéncia, treballs de varis historiadors sobre tan vital episodi de nostra història.



En 1410 mor sense descendència Martí l'Humà, rei d'Aragó, en lo que se planteja la qüestió successòria d'una Corona que albarca a Aragó pròpiament dit, els comtats de Catalunya i el Regne de Valencia. A partir d'eixe moment se posen en marcha els poders polítics en busca del millor candidat i en l'idea central de fer-ho per consens i mantenint l'unitat.

Frut d'aquell clima d'enteniment entre els poders de les tres regions de la Corona fon el pacte denominat com 'La Concòrdia d'Alcanyís', acordant-se que nou personalitats (tres de cada una de les tres parts) serien les encarregades de triar al millor rei en el determini d'uns pocs mesos, cosa que se conseguí en el famós 'Compromís de Casp', que entronisà a l'infant castellà Ferrando d'Antequera. La fecha de l'acta d'elecció és del 25 de juny de 1412 i la proclamació se realisà el dia 28.

Per a commemorar el 600 aniversari d'aquells fets històrics i contribuir a aclarir aspectes sobre els que s'ha mantingut certa polèmica entre historiadors i interessos polítics durant tant temps, Lo Rat Penat organisà l'any passat un cicle de conferències en el que participaren professors i autors de tant de prestigi com Josep Vicent Gómez Bayarri, Fray Alonso Esponera, Amparo Cabanes, Josep Francesc Ballester-Olmos, Francesc A. Roca, Vicent LL. Simó Santonja i Asunción Alejos.

Davant l'èxit de la convocatòria i el relleu de les aportacions realisades, Lo Rat Penat decidí aglutinar-les en un llibre, editat per l'Ajuntament de Valéncia, que se titula 'PERSPECTIVES DEL COMPROMÍS DE CASP', que fon presentat ahir en la Llonja i al que s'han afegit nous texts de Fernando Millán, Federico Martínez Roda i del president de l'institució valencianista, Enric Esteve, que recorda l'importància històrica d'aquells acontenyiments que marcaren fites transcendentals per al devindre de Valéncia i d'Espanya.

Hi hagué risc de ruptura

En la presentació del llibre, José Francisco Ballester Olmos destacà la voluntat de consens que mostraren en el sigle XV els poders polítics de la Corona d'Aragó, quan ya portaven «tres sigles compartint un proyecte comú i se veren davant una insòlita situació de buit de poder llegítim i llegal».

Com el sistema d'orde establit en cada territori havia creixcut «en el respecte als interessos del conjunt», va prevaldre eixe clima d'avenència per a aplegar a un acort entre tots. No obstant, els equilibris se veren alterats i «l'unió, llargament conservada, se posà en risc davant una possible ruptura que ningu havia previst». Finalment, se mantingué l'orde, se restablí l'harmonia mediant el debat i la paraula i s'evità un possible conflicte armat. Una lliçó, en suma, per a atres époques, atres àmbits i atres tentacions.


Ballester Olmos invità ademés a llegir detingudament esta obra, escrita per «extraordinaris especialistes», en el convenciment de que el rigor científic dels seus continguts i fins la seua amenitat «els satisfarà i descobriràn apassionants personages i importants passages de l'historia de Valéncia».
Sis foren els candidats que optaren inicialment a ser elegits per al tro d'Aragó. D'ells quedaren al final dos: Fernando d'Antequera, que seria elegit en el soport de valencians, aragonesos i una part de la burguesia de Barcelona, i Jaume d'Urgell, que tenia el soport majoritari de Catalunya.

Fernando I era net, per part de mare, del rei aragonés Pere el Cerimoniós, i lo que se debatí en major intensitat fon si el dret successori se transmetia també pel costat matern, que fon el criteri que prevalgué. Fon el primer rei d'Aragó de la casa de Trastàmara i la seua elecció marcà l'inici d'una llarga época d'esplendor de Valéncia, que vingué a substituir gran part del pretés protagonisme anterior de Barcelona en el Mediterràneu. D'ahí les polèmiques i reticències catalanes que encara perduren sobre aquells episodis històrics.



Frut del resultat del Compromís de Casp pot dir-se també que fon el futur d'Espanya. Ferran el Catòlic era net de Ferrando d'Antequera, i no hauria aplegat a rei si no ho haguera segut el seu yayo, ni hauria integrat en Isabel de Castella l'unitat d'Espanya, ni s'hauria desenrollat igual tot lo posterior: el fi de la Reconquista, el Descobriment d'Amèrica, ni l'imperi de Carles V.

Ahir per la vesprada, dos companyers de Círcul Cívic i un servidor mos pegàrem una volteta per la seu d´Acció Cultural del Pais Valencià (ACPV), abans d´assitir a la presentació del llibre sobre el Compromís de Casp que es presentava en La Llonja de Valéncia. Dita seu es troba en l´edifici El Siglo, junt a la plaça de l´Ajuntament de Valéncia, i que Artur Mas seguix financiant, a pesar de tots els retalls en sanitat, educació i servicis públics, es va adquirir en un prestam de 7.2 millons d´euros en 2003, i de la que el govern català seguix pagant cada any una qüota de 715.000 € per a seguir promocionant en el cap i casal de Valéncia la seua expansionista política catalanista, i al que acudixen tot tipo de promocions sindicals e inclus politiques de tipo independentista i filocatalanista. 

Lo més llamentable de tot açò és que mos vàrem trobar en la presentació d´un llibre, en català, per supost, i alli es trobaven varios reconeguts professors de "valencià" d´instituts dels nostres pobles . Estos individus són els que li donen classe als nostres fills. ¿Esta és la política de defensa del valencià que recolça el Partit Popular? Estos són els que adoctrinen als nostres fills i els fan creure que ells també parlen català. Ya està bé, senyors del PP, de tanta falsetat: deixen de predicar lo que no són i siguen honrats per lo manco en una cosa, en lo que més toca el cor del poble. Perque la bojaca ya mos l´han deixat prou buida.

martes, 25 de junio de 2013

El PP, que sabe lo mal que le están saliendo las encuestas, está registrando en el fondo del arca de las reservas valencianistas, a ver qué saca, para agitar alguna, como Rus agita la Senyera en sus mítines brofegos y de poca altura. Con una mano alabando a los encartados en corrupciones y con la otra dándoselas de valencianistas.Como ocurrió cuando Camps  y demás banda de pífanos y trompetas acudían a deponer en los tribunales por sus gurteladas, aventados y animados por sus liberados y enchufados, Senyera en mano, paniaguados que mucho se cuidaron orquestadamente de no solidarizarse con la bandera de las gaviotas.


El PP ha tenido ahora la bajeza, la inmoralidad, el cinismo y la hipocresía de montar el pollo en las Corts para que la Real Academia de la Lengua diga en su diccionario que la Lengua Valenciana sea valenciana y o catalana. Sería loable la acción, si tal afirmación se la creyera el PP y la hubiera llevado a la práctica.



Todo lo contrario. ZaplanaCampsGonzález Pons y demás pandilla de engañadores de la política hace años que vienen labrando en sentido contrario a lo que ahora acaban de predicar. ¿Para qué queremos que figure en el diccionario oficial de la Real Academia de la Lengua una definición de idioma a la que ellos son contrarios, lo cual han manifestado de forma fehaciente creando instituciones y leyes en abierta y frontal oposición a lo que ahora, cara a elecciones, dicen defender?



Han hundido la CAM, Bancaja, el Banco de Valencia, son los fabricantes de la mala imagen de la Comunidad Valenciana en toda España hasta en la serie Aída, Mauricio ha llegado a hablar de Valencia como la cuna del desfalco han robado el dinero para los hospitales y los pozos del Tercer Mundo, se han forrado con los lodos de las depuradoras, se han cansado de dar contratas a los amiguetes incumpliendo todas las normativas y recibiendo sustanciosas compensaciones,?


Y ahora, para tapar tanta desvergüenza y latrocinio, aplican la política del guarreo, del manipuleo de los sentimientos y creencias de la gente llana del pueblo, le tocan lo poco que les queda de la fibra valenciana, su creencia popular de conciencia idiomática, para que se les adhiera carismática, engañosamente, la gente.Si de verdad cree el PP en su última declaración sobre el valenciano en las Cortes, ¿por qué por ejemplo sigue sin reconocer oficialmente los títulos de valenciano de Lo Rat Penat?, ¿Por qué no disuelve la Acadèmia Valenciana de la Llengua?, ¿Por qué no suprime el Consell Valencià de Cultura?, instituciones tan proclives a decir y defender lo contrario de esta repentina conversión teórica pepera a la Lengua Valenciana. Y acompañándoles en esta astracanada, tampoco sin vergüenza alguna, los cómplices necesarios del sector que se venden y alquilan para darle una pasada de tinturita azul a un partido que ya sabe que navega al pairo en medio de la tormenta.

lunes, 24 de junio de 2013

El president del Grup Cultural Ilicità "Tonico Sansano", Josep Esteve Rico Sogorb, escritor y poeta ilicità ha ingressat com a membre de l´institució acadèmica "Institut d'Estudis Valencians" INEV. Una acadèmia fundada en 1932 per destacats intelectuals valencians com Bosch i Morata (exconseller de Cultura) en plena 2ª República. Rico Sogorb fon nomenat i elegit per unanimitat en sessió plenària de la Junta de Govern de dita institució el 25 de febrer de 2013. El títul de nomenament se féu públic durant l´acte de lliurament dels Premis Palmes Dorades del passat 15 de juny en La Llonja d´Elig. 


Des d´Ausaes, enviem la nostra més efusiva felicitació a Josep Esteve.

domingo, 23 de junio de 2013

L´àrea de documentació i redacció d´Ausaes ha trobat este artícul, publicat en Levante-EMV fa ya un temps, a on es fa un complet recorregut per l´extranya i rampant trayectòria política de Rafael Blasco Castany.

A l´artícul, li afegim alguns enllaços relacionats en la xàrcia d´ONGs i fundacions i l´escàndal de "presunta" corrupció a través d´elles: clientelisme, enriquiment d´empresaris amics, compra de pisos en diners destinats a proyectes socials...
Rafael Blasco: de antisistema a profesional del poder (Levante-EMV)
La reunión se celebró en un bareto de Valencia. Corría la primavera del 85. En aquel contubernio ahumado en nostalgia de clandestinidad llevaba la voz cantante Vicente Pérez Plaza, persona a las órdenes de Rafael Blasco Castany (Alzira, 9 de febrero de 1945) en la Generalitat e ideólogo suyo desde que ambos militaron en el PCE (Marxista-Leninista). «Venancio Vega» — era el alias de Pérez— estaba en misión de conquistar almas del PSPV para un «blasquismo» que ganaba pujanza desde la Ribera. Todos quedaron embelesados con el consejo: «Si queréis entender la política, tenéis que ver El Padrino».
Los detractores del nuevo portavoz del PP en las Corts, que son legión, sostienen que aquel hijo de republicano liberal represaliado por Franco se ha inspirado en Puzo y Coppola porque tiene una enfermiza ambición que no repara en medios para lograr fines. Sus admiradores, que también abundan, destacan su gran capacidad de trabajo y la personalidad cautivadora de quien en el trato resulta cercano, afable y literalmente encantador.
Lleva 27 años —salvo un lustro de paréntesis—en el Consell con cuatro presidentes (Lerma, Zaplana, Olivas y Camps) y en partidos antagónicos, como el PSPV y el PP. Tiene más vidas que el malo de «El Cabo del miedo». Como el personaje de De Niro, el siete veces conseller (de palos tan distintos como Presidencia, Obras Públicas, Empleo, Bienestar Social, Territorio, Sanidad e Inmigración) ha sido políticamente dado por desaparecido varias veces. Y por muerto. Pero resucita. Porque a Blasco le das un palillo, lo dejas en medio del océano y flota.
Blasco siempre flota
Su alma de superviviente está en los genes de quien nació junto al Xúquer y de pequeño veía correr a la gente para salvar sus enseres de las riadas. El espíritu combativo se modeló en la lucha antisistema, a finales de los sesenta, en el PCE (Marxista-Leninista), que alumbró el Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico (FRAP). «Carlos», su nombre de guerra, estaba resuelto a instaurar la dictadura del proletariado a través de la lucha armada y la movilización de masas. Era tal su ortodoxia que, en 1977, decidió, con Venancio, expulsar a algunos correligionarios a los que acusaron de fraccionalistas por reclamar la puesta al día de la organización tras la muerte de Franco.
Blasco entendía de fracturas. A principios de los 70 protagonizó una escisión del Movimiento Comunista de España (MCE) para montar el MCE fracción marxista-leninista. Con esa marca entró en el PCE (M-L) y el FRAP. Es más, Blasco, Venancio y Josep Garés (fue tránsfuga socialista en las Corts) rompieron con el PCE (M-L) de Raúl Marco y Elena Odena y montaron nuevo partido que no cuajó. Sus ex compañeros los tildaban de «mencheviques sarnosos», pero ellos se proclamaban PCE (M-L) «auténtico» y luego se llamaron «La Causa», como su órgano de expresión.
Defender sus convicciones le costó la cárcel. Una vez fue detenido en la frontera de regreso de una reunión del exilio en Francia. El indulto tras la muerte de Franco le abrió la puerta de salida de la Modelo de Barcelona.
Superó el percance judicial
Su compromiso político arrancó estudiando Derecho. En el Sindicato Democrático Universitario, enfrentado al falangista SEU, contactó con un tal Ciprià Ciscar, que después se convirtió en cuñado. Porque a través de él conoció a Consuelo Ciscar, que sería su mujer. Antes fue secretaria personal del presidente Lerma. Por aquel entonces (1982-85), Blasco era subsecretario de Presidencia y, desde 1983, conseller de ese área.
«Lerma confiaba ciegamente en él», explica un dirigente socialista de la época. Todo cambió cuando, a finales de 1989 y siendo conseller de Obras Públicas y Urbanismo (Coput), estalló el caso Blasco. Una directora general suya, Blanca Blanquer, denunció en Fiscalía a dos funcionarios por ofrecerse, a cambio de 500 millones de pesetas, a reclasificar suelo en Calp. Se intervinieron teléfonos y se descubrió un posible amaño en la venta de una parcela de la empresa pública Ivvsa en Paterna. El 28 de diciembre de 1989, Lerma lo destituyó. Blasco y otras cinco personas se sentaron en el banquillo. El juez instructor era Juan Climent, el que presidiría el juicio a Camps si el Supremo levanta el archivo por el presunto cohecho en los trajes Gürtel. La Sala de lo Civil y Penal del TSJ —de la que ya formaba parte Juan Montero, único magistrado que se negó a archivar el presunto cohecho de Camps— anuló la cintas y, en julio de 1991, absolvió a los acusados.
Pero el caso Blasco tuvo mucho recorrido político. El PP ganó un aliado sólido por ese principio de política internacional según el cual el enemigo de mi enemigo es mi amigo. Blasco se afilió al PP en julio de 2004, recién perdida la Moncloa, pero catorce años antes juró desprecio eterno al PSOE. Siempre sostuvo que Lerma lo aniquiló para eliminar competencia.
Echar al PSOE por principio
Primero atacó por el flanco nacionalista al impulsar, en 1993, Convergència Valenciana, intento fallido de aglutinar el regionalismo de Unión Valenciana con el nacionalismo fusteriano. Y en enero del 95 hizo su gran declaración de fe: «Estoy dispuesto a trabajar con cualquier partido para echar al PSOE».
Zaplana tomó nota y lo fichó. Nada más acampar en el Palau lo nombró subsecretario. El ex alcalde de Benidorm hizo un triple: incorporó a un profundo conocedor del enemigo o rival (socialistas y UV), se dio un barniz centrista para maquillar la imagen de derechona del PP y logró un aliado en un territorio, Valencia, en el que el ex presidente nunca fue uno de los nuestros para los poderes fácticos de la derecha. Siempre vieron en Zaplana a un arribista.
Hoy, Blasco ha consolidado un poso de admiración en las bases del PP. Para que no lo convierta en tropa, Camps no se ha atrevido a hacerlo secretario general.Máxime cuando ha sindicado acciones con el presidente provincial, Alfonso Rus. No tenía pedigrí popular —en privado hablaba de «los del PP», como si no se sintiera del clan—, pero, como profesional de la política, se ha aplicado en la defensa del partido y se le reconoce el mérito.
En Canal 9 sale más que el presentador para promocionar al PP y a sí mismo. Porque Blasco es un gran comercial. Y en su catálogo destaca el producto Rafael Blasco. No en balde, de joven se curtió vendiendo enciclopedias a domicilio. Él ha ayudado a hinchar leyendas sobre su figura construidas, eso sí, sobre certezas. La historia del hombre fuerte de Camps es como esas películas basadas en hechos reales, pero con un punto de ficción.
Él cocinó a Giddens para que Zaplana se proyectara como librepensador, con la ponencia La España de las oportunidades, en el congreso nacional del PP de 1999. En su tarjeta de visita aparece la palabra estratega. Impulsó la operación de fagocitar a UV para que el PP apuntalara una mayoría absoluta que que en junio cumplió diez años. Para ello, diseñó una estrategia de patrimonialización de las señas de identidad y hasta apropiación de la herencia política de Vicente González Lizondo, fundador de UV. La hegemonía social del PP se ha edificado sobre esa asociación identitaria metonímica entre la parte y el todo. Lo valenciano es el PP, como Pujol era Cataluña; Bono Castilla-La Mancha o Fraga, Galicia. El resto son traidores a la patria. Y en el resto está Zapatero, que margina a la Comunitat con su «valencianofobia», llegó a decir.
Siempre lo negó, pero consumadas sus operaciones para aglutinar a todo el centro-derecha, se atrevió a impulsar una formación para arañar votos al PSPV. El Partido Social Demócrata (PSD) se constituyó, en 2006, a partir del PSI de Alzira, formación creada por los blasquistas cuando Francisco Blasco —el mayor de la saga y ex presidente de la diputación— fue desalojado de la alcaldía en una moción de censura impulsada por su propio partido, el PSPV, tras el escándalo judicial de su hermano.
Del FRAP a la FAES
Es persona de acción, pero nunca descuida la teoría. Es uno de los puntales del mito. Igual regala a la prensa «No pienses en un elefante», de Lakoff, gurú de la izquierda norteamericana, que asiste a un curso de la fundación FAES, el «think tank» del ala más conservadora del PP, presidido por Aznar.
Obsesionado por gestionar poder, a la manera casi borgiana, ha actuado en áreas de influencia social como el fútbol. Forzó a Paco Roig a vender su parte del Valencia CF a Juan Soler y pirarse. Incluso intervino en el esperpéntico intento de la uruguaya Dalport de quedarse con el club de Mestalla.
La trayectoria de este albacea de las devaluadas acciones de Camps demuestra que quien acuñó el concepto erótica del poder pensaba en Rafael Blasco Castany. Se diría incluso que a veces ha transitado por el linde entre la erótica y la pornografía del poder.
Enlaces relacionados con Rafael Blasco:

viernes, 21 de junio de 2013

Presentació del llibre Perspectives del Compromís de Casp, editat per Lo Rat Penat en motiu del 600 aniversari d’este fet històric, el qual arreplega els treballs de destacats historiadors, acadèmics i catedràtics. L’acte es celebrarà el pròxim dia 25 de juny, dimarts, a les 19.30 h. en el Saló del Consolat del Mar de la Llonja de Valéncia.

Targetó presentació 

EL COMPROMÍS DE CASP

El Compromís de Casp és, sense dubtes, un dels acontenyiments més singulars en l’Història de Valéncia. I ho és perque el mateix marca el començament, en l’arribada al tro de Ferran d’Antequera i el rebuig del Comte d’Urgell, de l’indiscutible hegemonia valenciana en els territoris de la Corona d’Aragó.

Un canvi en el rumbo de l’història que té a Sant Vicent Ferrer com a protagoniste central de la definitiva elecció.

Per a celebrar el 600 aniversari d’este fet històric (1412-2012), Lo Rat Penat celebrà el passat més de decembre un cicle de conferències que, a lo llarc d’una semana, tingué com a objectiu donar a conéixer tant les raons de l’elecció de la Casa dels Trastàmara per a ocupar el tro aragonés com el paper eixercit en el devindre dels fets pel nostre sant més universal.

Els professors José Vte. Gómez Bayarri, Amparo Cabanes Pecourt, Francisco Roca Traver, José Fco. Ballester-Olmos i Anguís, Vicent Lluís Simó Santonja i el pare dominic Alfonso Esponera Cerdán, feren gala, com de costum, d’una profunda i enriquidora erudició que admirà als oyents que cada dia ompliren el Saló Constantí Llombart de la sèu de Lo Rat Penat, en unes sessions que foren moderades per Fernando Millán Sánchez.

Un èxit dels conferenciants i del públic que deixem reflexat en el llibre que publiquem i que recull el conjunt de les conferències impartides, a més de les aportacions d’Asunción Alejos Morán i Federico Martínez Roda, i que presentarem al públic en el Saló del Consolat del Mar de la Llonja, el pròxim dia 25 de juny.

Presentació del llibre per

JOSÉ FCO. BALLESTER-OLMOS Y ANGUÍS

Paraules de l’Hble. Sr. President de Lo Rat Penat

D. ENRIC ESTEVE I MOLLÀ

Paraules de l’Ilma. Sra. Tinent d’Alcalde i Regidora de Cultura de l’Excm. Ajuntament de Valéncia

Dª Mª IRENE BENEYTO JIMÉNEZ DE LAIGLESIA

Clausura de l’acte per l’Hble. Sra. Consellera d’Educació, Cultura i Deport

Dª MARÍA JOSÉ CATALÁ VERDET

miércoles, 19 de junio de 2013


Óscar Rueda, el autor de 'Senyera Valenciana', sostiene que la coronada era la bandera del Reino, no sólo la de la ciudad. 
Arropado por Lo Rat Penat, Òscar Rueda presentó en sociedad su libro 'Senyera Valenciana. Símbol de Llibertat', en el que indaga sobre las raíces de la bandera valenciana.
-¿Qué quiere transmitir?
-La primera intención era hacer una especie de manual que tuviera en cuenta todos los estudios anteriores realizados sobre la Senyera. Y dentro de lo posible, hacerlo libre de ciertos prejuicios o ideas no ajustadas a la realidad histórica.
-¿Como que la Senyera es la bandera de la ciudad y no del Reino?
-Efectivamente. O que es un símbolo de una tendencia política conservadora, cuando la realidad es que desde su redescubrimiento, a partir de la 'Renaixença', fue un símbolo adoptado por tendencias de todo signo político, tanto de izquierdas como de derechas, republicanas y monárquicas.
-La Senyera es más antigua que la bandera de España.
-La bandera española es una creación personal de Carlos III en el siglo XVIII para diferenciar los barcos de la marina española del resto. Desde la época foral, la Real Senyera del Rat Penat, que tiene exactamente el mismo diseño que en la actualidad, tenía un simbolismo muy especial y estaba presente en actos de afirmación cívica, en actos militares incluso de milicias de todo el Reino, como en la guerra 'dels segadors', cuando ayudaron al rey a recuperar Tortosa.
-Habla del simbolismo en el libro.
-El simbolismo, como que no se inclina nunca ni siquiera ante el rey, es clave. Se recupera en la Renaixença, se mantiene las tres primeras décadas del siglo XX y más aún en la Segunda República, donde es habitual que en edificios oficiales ondee la tricolor republicana y la tricolor valenciana. Ver la Senyera en la conquista de Ibiza por las tropas republicana u ondeando el 25 de julio de 1930 con los tres alcaldes (Valencia, Castellón y Alicante) y los tres presidentes de las diputaciones reunidos en el ayuntamiento para izar oficialmente la Senyera como símbolo de la región, son hitos de nuestra historia que pocos conocen.
-¿Se ha llegado ya a un consenso social sobre la Senyera?
-El político está próximo. Incluso el Bloc, en sus estatutos, ha aceptado la Senyera como símbolo valenciano. Me da la impresión de que en algunos círculos no es una aceptación sentida. Sólo volverá a ser símbolo de todos los valencianos si todos los partidos cuando unos no intentan hacer bandería política a favor y otros en contra. Es anormal que el PSPV hasta hace poco no haya incorporado la Senyera y sólo lo ha hecho en Valencia. Y ese es el problema, que en lo básico deberíamos de estar de acuerdo.


Este proxim divendres 21 i dissabte 22 de Juny, tindra lloc en l'historica localitat madrilenya de Alcala de Henares el “I CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONIO CULTURAL LINGÜISTICO”.

Entre els ambiciosos objectius d'este congres es troben els de: “Acorde con la estrategia EUROPA 2020 de potenciar el empleo a través de la dinamización de las industrias Culturales relativas a las lenguas auctótonas” (sic)  “Se trata de divulgar y mantener una comunicación permanente con base en el Patrimonio Cultural Lingüistico que inicialmente arranca con la celebración de este congreso en el que se pretenden adoptar acuerdos y propuestas a partir de realidades para la consecución posterior de investigaciones en diferentes campos, asi como generar propuestas para la mejora de las Tecnologías de la Lengua y de Nuevas Tecnologías relacionadas con el idioma entre otros”


El Grup d'Accio Valencianista figura entre les entitats colaboradores junt a la Fundacio Nou Valencianisme, ha conseguit que la ponencia corresponent a la Llengua Valenciana la dicte Na Teresa Puerto en el significatiu titul de “Primer Siglo de Oro de las Lengüas Romanicas”. Aixina mateix el president del GAV, Manuel Latorre, forma part del Comite Cientific del Congres, al costat de reconeguts amics de la lluita valencianista, com Hector Castro, Mikel Garau o Juan Vanrell. La majoria dels quals tambe dictaran la seua ponencia en defensa de les llengües Balear i Aragonesa.
 

Donada l'importancia d'este congres internacional, aixina com la talla dels assistents. Considerem un exit sense precedents que el GAV haja conseguit que siguen les tesis valencianistes, i no les catalanistes, les que estiguen representades en Alcala de Henares. Assegurant-se d'esta manera que quan se publiquen les conclusions finals del congres, La Llengua Valenciana aparega
en el lloc que li pertoca per dret i per historia. Es en este tipo d'iniciatives en les que el valencianisme vol donar resposta a la manipulacio cientifica que el pancatalanisme porta anys eixercint en congressos i universitats de tot lo mon. Front als millons d'euros gastats per ells, mosatros responem en la veritat inqüestionable de la Llengua Valenciana.


Des d'el Grup d'Accio Valencianista volen agrair publicament la sensibilitat demostrada en tot moment per part del Comite Tecnic en la problematica que patix actualment la Llengua Valenciana. Expecilament a Na Ana Maria Postigo, Cordiandora de dit comite i en la que des d'el primer momemt hem trobat a una amiga del valencianisme.

Font: Valenciafreedom

Programa del Congrés:







El Pare Fullana ho deixà ben clar quan firmà les bases de Castelló. A pesar d´això, el catalanisme les ha elevat a la categoria de "normes".

 Fullana reeditara la seua "Ortografia Valenciana" en 1933 reafirmant-se en el seu criteri que "no es atre que la raó, deduïda de la ciència filològica d'esta llengua" tal i com escriu el propi pare Fullana en l'Advertiment de dita publicació. I per si no queda prou clareta la desvinculació total de les normes fabrianes en este fet, l'encarregat de prologar esta segon edició de la seua "Ortografia Valenciana" va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la llengua valenciana, el pare franciscà Andreu Ivars.

¿Per qué no s´aprofità Ortografia Valenciana del P. Fullana per a la Reunió de Castelló de 1932? Perque no els interessava als sequaços i seguidors del fabrisme català.

Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no canvià de paréixer després de la tramposa farsa de l´Aplec de Castelló de La Plana de 1932. Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no estava ni estigué mai conforme en les falses "Normes d´Ortografia Valenciana de 1932", rebatejades després en el nom de "Normes de Castelló de La Plana de 1932". I ara dites "Bases d´Unificació".


El 13 de novembre de 1928, Fullana prengué possesió de la seua cadira en la RAE.





miércoles, 12 de junio de 2013

Alumnes de robòtica de l'Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elig han conseguit desenrollar un robot complix les mateixes funcions que un gos guia de carn i os.
El gos robòtic, que ha segut batejat com DOGUMH, és un proyecte de colaboració en una iniciativa europea per a crear aplicacions robòtiques baix la llicencia open-source.
El proyecte dels estudiants de l'UMH consistix en aprofitar les capacitats de detecció de l'entorn i navegació d'una plataforma mòvil omnidireccional i d'un braç robòtic que indica a l'invident la direcció a seguir.
El robot es capaç de reconéixer objectes del seu entorn i anar a arreplegar-los. Ademés, és capaç de subjectar un bastó i indicar mediant forces la direcció que deu seguir-se.
El DOGUMH ha obtingut les felicitacions per part del jurat de Kuka i se presentarà com una aplicació open-source que vindrà integrada en la plataforma YOUBOT.
El grup de robòtica integrat per 16 estudiants d'Ingenieria Industrial, Ingenieria de telecomunicacions i del Grau en Electrònica i Automàtica Industrial de l'UMH, pretén continuar en el futur en el desenroll d'esta aplicació. Per a això, la dotarà de noves característiques i realisarà proves en invidents reals.

L'iniciativa ha segut coordinada pels professors de l'EPSE José Mª Sabater i Nicolás García està promoguda per l'empresa Kuka, lider en robòtica.

martes, 11 de junio de 2013

Escultura a Vinatea en la Pl. Ajuntament de Valéncia
En l'any del Senyor de 1333, era jurat en cap de Valéncia, en eixe any Alfons II el Benigne, casat en Elionor de Castella, pretén separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia, (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló de la Plana i Borriana), per a donar-se-les en feu al seu fill Ferran.

Els veïns d'eixes viles estaven indignats i de cap manera volien permetre l'injustícia que suponia el "Contrafur", d'enfeudar-les al seu fill Ferran eixes ciutats, debilitant el “braç popular” de les Corts.

Per això els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de Valéncia en solicitut de soport i de defensa.

Aixina, els Jurats de la Ciutat, triaren entre ells a Francesc de Vinatea, cap i casal per Morella, home enèrgic i insobornable, com a portaveu del Regne.

Vinatea reuní a les forces ciutadanes i ocupà la ciutat, en l'orde de prendre el palau real i sometre a l’eixercit real si recorrien a la violència. Entrà al palau al front de tots els jurats i exigí al Rei Alfons II, anular l’orde d'endeutament de dites ciutats en favor del seu fill Ferran, per a aixina evitar el contrafur.

Recolzat en el Dret, este morellà no dubtà en arriscar sa vida per a exigir cortesament pero fermament al rei que respectara les lleis i que mantinguera l’integritat territorial del Regne de Valéncia, demanda que fon sàbiament atesa pel rei Alfons II el Benigne.

Sense derramament de sanc ni ús de la violència, únicament en la força de la raó, conscient el rei de que eixa raó assistia al Poble Valencià, respongué als reproches de la regina en estes paraules:

“¡Regina, regina!, el nostre poble es franc i no és aixina, subyugat, com és el poble de Castella, ells tenen a Nos com Senyor i Nos ad ells com bons vassalls i companyons”.

Francesc de Vinatea, és, hui, eixemple de la fermea, el valor i l’energia en la defensa de la Llei (Furs), la Justícia i els drets i interessos colectius.

La seua demanda de mantindre l’integritat territorial valenciana no a soles fon atesa i admesa pel rei, sino que ademés Vinatea donà un eixemple de civisme i de raonament pacífic.

Els valencians contem en un héroe civil i civilisat que protagonisà el primer triumf en Europa del constitucionalisme.




Jesu Masià, ponent de l´INEV
el dijous 30 i el divendres 31 de maig, tingué lloc en Marsella el Congrés Internacional titulat Cultures regionals, desenroll econòmic - recursos territorials per a les economíes regionals. El congrés estigué organisat per la Union Provençale (Unioun prouvençalo), una organisació encarregada de promoure la Provença des d'el punt de vista econòmic, cultural i social.

Els més importants especialistes en la matèria nos mostraren com els sistemes territorials (associacions, colectius locals, instituts d'investigació, etc...) produïxen, movilisen i renoven recursos locals i regionals que després estàn a disposició tant d'entitats privades com públiques.

Varem vore com des dels territoris en un desenroll cultural important, a través dels seus propis mecanismes i la seua particular organisació, participen en el sistema productiu nacional i influïxen en l'economia mundial.
L'Institut d'Estudis Valencians participà en la presentació del treball d'investigació titulat "La ciencia i l'economia en la Comunitat Valenciana: el desert de lo real" de l'investigador Jesu Masià i Alamar.

Per a descarregar la ponència de Jesu Masià, puncha ací.

Les comunicacions academiques foren

les següents:
Marques de territoires, artisanat d’art et réseaux locaux de développement (Marques dels territoris, artesania i rets locals de desenroll)
Michelle BERGADAA , Professeur, Université de Genève.
Florence CLARAC , Chercheur associé, Université de Genève.
Anne JOURDAIN , Docteur, Université de Picardie - Jules Vernes.
Jean-Michel KOSIANSKI , Maître de conférences associé, Université Paul Valéry – Montpellier III.
Roseline LE SQUERE , Docteur, Université de Bretagne-Sud.
Edina SOLDO , Maître de conférences, Université d’Aix-Marseille.
Le rapport cultures régionales-développement, revisité (La relacio cultures regionals-desenroll, revisio)
Laurent FOURNIER , Maître de conférences HDR, Université de Nantes.
Jean-Alain HERAUD , Professeur, Université de Strasbourg.
René KAHN , Maître de conférences HDR, Université de Strasbourg.
Béatrice MABILON-BONFILS , Professeur, Université de Cergy-Pontoise.
Innovations linguistiques et PME régionales (Innovacions lingüistiques i PYMES regionals)
Giovanni AGRESTI, Professeur, Université de Teramo (Italie)
Jean-Robert ALCARAS , Maître de conférences, Université d’Avignon et des Pays de Vaucluse.
Philippe BLANCHET , Professeur, Université Européenne de Bretagne.
Dardo de VECCHI , Professeur, Euromed Management.
Silvia PALLINI , Présidente Association LEM (Langues d’Europe et de la Méditerranée)
Présentation des expériences des entreprises et territoire (Presentacio d'experiencies d'empreses i territori)
Quand affirmer son origine fait vendre (Quan afirmar el seu orige fa vendre)
Michelle BERGADAA , Professeur, Université de Genève; Odile BOIZARD , Professeur, Euromed Management ;  Jean-Michel KOSIANSKI , Maître de conférences associé, Université Paul Valéry - Montpellier III. Participation de Mireille PEIRANO , vice-présidente du Conseil régional, déléguée à la Mer, Pêche,  Littoral, Agriculture et Forêt.  Participacio de mamprenedors.
Milieux créatifs et milieux économiques dans le contexte régional (Mijos creatius i mijos economics en el context regional)
Giovanni AGRESTI , Professeur, Université de Teramo (Italia) ; Laurent FOURNIER , Maître de conférences HDR, Université de Nantes ; Jean-Alain HERAUD , Professeur, Université de Strasbourg. Participacio de mamprenedors.
Usages économiques des langues régionales Peut-on exporter les valeurs provençales avec les produits provençaux (Usos economics de les llengües regionals Es poden exportar els valors provençals en els productes provençals)
Alain ALCOUFFE , Professeur, Université Toulouse 1; Philippe BLANCHET , Professeur, Université Européenne de Bretagne ;  Danielle CASTAGNONI , Professeur, Eurom ed Management ; Roseline LE SQUERE , Docteur, Université de Bretagne-Sud. Participation de Vianès LABESCA, étudiant à Euromed Management. Participacio de mamprenedors.
Synthèse des tables rondes per Philippe BLANCHET ,  René KAHN , Jean-Michel KOSIANSKI , Roseline LE SQUERE . Cultures régionales au service du développement ou cultures du développement ? (Cultures regionals al servici del desenroll o cultures del desenroll)
Subscribe to RSS Feed Follow me on Twitter!