- L'elecció
de Ferrando d'Antequera com rei d'Aragó sagellà l'inici d'una época
d'esplendor per a Valéncia.
- Lo
Rat Penat reunix en un llibre, editat per l'Ajuntament de Valéncia,
treballs de varis historiadors sobre tan vital episodi de nostra
història.
En
1410 mor sense descendència Martí l'Humà, rei d'Aragó, en lo que
se planteja la qüestió successòria d'una Corona que albarca a
Aragó pròpiament dit, els comtats de Catalunya i el Regne de
Valencia. A partir d'eixe moment se posen en marcha els poders
polítics en busca del millor candidat i en l'idea central de fer-ho
per consens i mantenint l'unitat.
Frut
d'aquell clima d'enteniment entre els poders de les tres regions de
la Corona fon el pacte denominat com 'La Concòrdia d'Alcanyís',
acordant-se que nou personalitats (tres de cada una de les tres
parts) serien les encarregades de triar al millor rei en el determini
d'uns pocs mesos, cosa que se conseguí en el famós 'Compromís de
Casp', que entronisà a l'infant castellà Ferrando d'Antequera. La
fecha de l'acta d'elecció és del 25 de juny de 1412 i la
proclamació se realisà el dia 28.
Per
a commemorar el 600 aniversari d'aquells fets històrics i contribuir
a aclarir aspectes sobre els que s'ha mantingut certa polèmica entre
historiadors i interessos polítics durant tant temps, Lo Rat Penat
organisà l'any passat un cicle de conferències en el que
participaren professors i autors de tant de prestigi com Josep Vicent
Gómez Bayarri, Fray Alonso Esponera, Amparo Cabanes, Josep Francesc
Ballester-Olmos, Francesc A. Roca, Vicent LL. Simó Santonja i
Asunción Alejos.
Davant
l'èxit de la convocatòria i el relleu de les aportacions
realisades, Lo Rat Penat decidí aglutinar-les en un llibre, editat
per l'Ajuntament de Valéncia, que se titula 'PERSPECTIVES DEL
COMPROMÍS DE CASP', que fon presentat ahir en la Llonja i al que
s'han afegit nous texts de Fernando Millán, Federico Martínez Roda
i del president de l'institució valencianista, Enric Esteve, que
recorda l'importància històrica d'aquells acontenyiments que
marcaren fites transcendentals per al devindre de Valéncia i
d'Espanya.
Hi
hagué risc de ruptura
En
la presentació del llibre, José Francisco Ballester Olmos destacà la voluntat de
consens que mostraren en el sigle XV els poders polítics de la
Corona d'Aragó, quan ya portaven «tres sigles compartint un
proyecte comú i se veren davant una insòlita situació de buit de
poder llegítim i llegal».
Com
el sistema d'orde establit en cada territori havia creixcut «en el
respecte als interessos del conjunt», va prevaldre eixe clima
d'avenència per a aplegar a un acort entre tots. No obstant, els
equilibris se veren alterats i «l'unió, llargament conservada, se
posà en risc davant una possible ruptura que ningu havia previst».
Finalment, se mantingué l'orde, se restablí l'harmonia mediant el
debat i la paraula i s'evità un possible conflicte armat. Una lliçó,
en suma, per a atres époques, atres àmbits i atres tentacions.
Ballester
Olmos invità ademés a llegir detingudament esta obra, escrita per
«extraordinaris especialistes», en el convenciment de que el rigor
científic dels seus continguts i fins la seua amenitat «els
satisfarà i descobriràn apassionants personages i importants
passages de l'historia de Valéncia».
Sis
foren els candidats que optaren inicialment a ser elegits per al tro
d'Aragó. D'ells quedaren al final dos: Fernando d'Antequera, que
seria elegit en el soport de valencians, aragonesos i una part de la
burguesia de Barcelona, i Jaume d'Urgell, que tenia el soport
majoritari de Catalunya.
Fernando
I era net, per part de mare, del rei aragonés Pere el Cerimoniós, i
lo que se debatí en major intensitat fon si el dret successori se
transmetia també pel costat matern, que fon el criteri que
prevalgué. Fon el primer rei d'Aragó de la casa de Trastàmara i la
seua elecció marcà l'inici d'una llarga época d'esplendor de
Valéncia, que vingué a substituir gran part del pretés
protagonisme anterior de Barcelona en el Mediterràneu. D'ahí les
polèmiques i reticències catalanes que encara perduren sobre
aquells episodis històrics.
Frut
del resultat del Compromís de Casp pot dir-se també que fon el
futur d'Espanya. Ferran el Catòlic era net de Ferrando d'Antequera,
i no hauria aplegat a rei si no ho haguera segut el seu yayo, ni
hauria integrat en Isabel de Castella l'unitat d'Espanya, ni s'hauria
desenrollat igual tot lo posterior: el fi de la Reconquista, el
Descobriment d'Amèrica, ni l'imperi de Carles V.
El 30 de juny de 1412, el Compromís de Casp marcà un abans i un després en l’història del Regne de Valéncia i de la Corona d'Aragó, i per a commemorar este fet històric Lo Rat Penat celebrà un cicle de conferències al que la societat valenciana respongué massivament, per a conéixer des del rigor científic d’ilustres historiadors lo que supongué eixe acort històric. 
