"La Llonja i l´ombra dels hòmens", per So Andrés Castellano

Qui estos díes visite la "seu dels diners" de Valéncia, la Llonja de Mercaders, tots queden admirats de la seua grandiositat i magnificència. Fins i tot molts endevinen que allí lo vist, lo que se veu, a soles es la part material d'un edifici màgic que amaga molt més de lo que ensenya. Puix no se comprén que se fera tan magna obra solament per a albergar als amos de les collites del camp valencià i als mercaders, als que se sumaven uns banquers que solament gestionaven canvis de moneda i préstams, donat que allí les mercaderies soles se veïen en mostra, puix les cantitats mercades estaven en els seus almagassens, i el diners en casa dels que els tenien.

I aixina és. En la Llonja de mercaders de Valéncia lo que se veu i ensenya es només una menuda part del total, donat que el tot només ho veuen aquells que viuen la natural cultura valenciana. I per supost tots els judeus del món que visiten Valencia. En la salvetat de que de dit edifici, l'actual alcaldesa de Valencia, ha bandejat als productors i mercaders valencians, i també als qui tenen diners, en lo qual ha segut anulat el temple de la riquea valenciana. Anulació real en estos moments i que tot el món veu. En Valéncia, hui, el comerç ho dominen els aliens, i el diners també.

Valencia ha perdut la gràcia de vore l'ombra dels hòmens. Cosa fonamental per a que en una societat existixca el treball, la confiança, el comerç i el progrés. Coses que ensenyaven precisament en la Llonja -els pares als seus fills, els yayos als seus nets- els mestres del treball, la collita, els atifells, els diners... als hòmens de bona ombra. Persones que cada volta se multiplicaven i aumentaven, omplint Valéncia d'una categoria humana que moltes ciutats europees volien. 

La "màgia" de vore en les persones la seua ànima, la seua intenció i gràcia: primer foren els materialistes de l'igualtat promocionats en els inicis del segle XX, els que durant tres anys tingueren tancada la Llonja en la seua sagrada funció, i la dedicaren a mostrar els seus panflets polítics a l'espera de la victòria; cosa que no tingueren, puix ells mateixos -a si mateixos- es varen maleïr. Després i durant molts anys, la Llonja tornà a la seua funció, i Valéncia prosperà.

Pero després, una alcaldesa d'idees contràries als materialismes, fa lo mateix que els materialistes i anula definitivament la Llonja. I també mos ha maleït a tots. Hui, Valéncia ha segut maleïda pels seus polítics, i viu l'enruna. Hui, la riquea valenciana és dels aliens. Hui, Valéncia carix d'hòmens. En la Llonja entren molts bults... d´hòmens, pocs.

Hui en la Llonja entra tot lo món. Abans no. Abans soles entrava l'home de bona ombra. L'home que no enganyava. Puix qui tenia mala ombra, allí li la veen.

So Andrés Castellano Martí