Blasco Ibáñez, el primer escritor "supervendes"

Vicent Blasco Ibáñez és el primer escritor en espanyol catalogat de supervendes global. Abans del boom latinoamericà o de Pérez Reverte, de Matilde Asensi.... décades abans, Blasco venia llibres com churros. Eixa potencia globalisadora ('Els quatre ginets de l'Apocalipsis' fon el llibre mes comprat en EEUU durant 1919, segons Publisher´s Weekly; mes de 200.000 eixemplars, lo que supongué la seua adaptació al cine, primer en els anys 20 Y després en la década dels 60) no és casual.

El valencià tenia una mirada que anava molt més llunt de les fronteres locals i nacionals, i els seus interessos estètics també anaven mes allà de la lliteratura. Tot això se tractarà en juliol en un curs de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) titulat 'Blasco Ibáñez i les arts visuals'. Perque l'escritor continua firmant actualment guions originals de películes i series.

En estos últims 15 anys s'ha reforçat la seua presencia en el món audiovisual: en 1996, Entre tarongers, de Josefina Molina; Lluís Garcia Berlanga dirigí en 1997 un biopic sobre Blasco; en 2005, Arròs i tartana; i en 2008, Flor de maig, dirigida per Vicent Escrivà per a RTVV. ¿A que se deu eixe reverdir llorers cinematogràfics de Blasco? Segons Facundo Tomás, un dels directors del curs de l'UIMP, la raó és que "era un escritor en un parlament i una estètica molt globalisadora. El primer escritor espanyol, ademés, que s'interessà pel cine, tant que inclús dirigí una película" en 1916. Alguns estudiosos asseguren que eixa volença pel cine fins i tot li granjeà l'enemistat dels seus colegues lliteraris espanyols, alguna cosa que ell li portava sense cuidat.

En una carta datada en 1927 que Blasco escrigué en la localitat francesa de Mentó, ya senyalava que "el dia que trobí el meu retrato i l'anunci d'una de les meues noveles sobre la porta d'un cine en Kioto, la ciutat mes japonesa del Japó, me vaig convéncer de la formidable expansió mundial de la cinematografia". Li vingué a donar la raó l'us que Hollywood feu de les seues noveles a llarc de tot el segle XX, en clàssics com 'Sanc i arena'. Ara, eixa presencia en el cine d'una novela se considera una garantia del poder globalisador de l'autor, alguna cosa que Blasco Ibáñez tenia clar fa un sigle.

Font: http://www.lasprovincias.es/20130606/mas-actualidad/cultura/blasco-ibanez-escritor-superventas-201306062102.html