El
valencià tenia una mirada que anava molt més llunt de les fronteres
locals i nacionals, i els seus interessos estètics també anaven mes
allà de la lliteratura. Tot això se tractarà en juliol en un curs
de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) titulat
'Blasco Ibáñez i les arts visuals'. Perque l'escritor continua
firmant actualment guions originals de películes i series.
En
estos últims 15 anys s'ha reforçat la seua presencia en el món
audiovisual: en 1996, Entre tarongers, de Josefina Molina; Lluís
Garcia Berlanga dirigí en 1997 un biopic sobre Blasco; en 2005,
Arròs i tartana; i en 2008, Flor de maig, dirigida per Vicent
Escrivà per a RTVV. ¿A que se deu eixe reverdir llorers
cinematogràfics de Blasco? Segons Facundo Tomás, un dels directors
del curs de l'UIMP, la raó és que "era un escritor en un
parlament i una estètica molt globalisadora. El primer escritor
espanyol, ademés, que s'interessà pel cine, tant que inclús dirigí
una película" en 1916. Alguns estudiosos asseguren que eixa
volença pel cine fins i tot li granjeà l'enemistat dels seus
colegues lliteraris espanyols, alguna cosa que ell li portava sense
cuidat.
En
una carta datada en 1927 que Blasco escrigué en la localitat
francesa de Mentó, ya senyalava que "el dia que trobí el meu
retrato i l'anunci d'una de les meues noveles sobre la porta d'un
cine en Kioto, la ciutat mes japonesa del Japó, me vaig convéncer
de la formidable expansió mundial de la cinematografia". Li
vingué a donar la raó l'us que Hollywood feu de les seues noveles a
llarc de tot el segle XX, en clàssics com 'Sanc i arena'. Ara, eixa
presencia en el cine d'una novela se considera una garantia del poder
globalisador de l'autor, alguna cosa que Blasco Ibáñez tenia clar
fa un sigle.
0 comentarios:
Publicar un comentario
Gràcies per participar en ¡Ausaes!. També pots seguir-mos en Twitter: @ausaes1, i Facebook: http://www.facebook.com/ausaesmagazine.