Les Perseides tindràn la seua màxima activitat la nit del dilluns 12 d´agost

La mes popular pluja de meteors que te lloc en el mes d'agost, coneguda com les Perseides o 'Llàgrimes de Sant Llorenç', tindrà la seua màxima activitat la nit del 12 al 13 d'agost, segons ha previst l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), Encara que el fenomen ocorre entre amijanats de juliol i fins finals d'este mes, el millor moment d'observació se donarà el 12 d'agost, entre les 20.15 i les 22.45 hores (hora peninsular).

Per a observar-les be se pot acodir a qualsevol lloc, encara que se recomana que siga en un cel obscur, en pocs vectigals per a la vista (com edificis, arbres o montanyes) i sense usar instruments òptics que llimiten el camp de visió. Les Perseides, apunta l'IGN, que pareixen procedir de la constelació de Perseu, se poden vore en qualsevol part del cel, per lo que aconsellen "tombar-se i esperar a que la vista s'acostume a l'obscuritat".

Aixina mateixa, la Lluna estarà casi en quart creixent, per lo que sera el moment mes adequat per a observar la pluja de meteors. El Sol se posarà eixa nit i la del 13 d'agost a les 20.50 H i eixirà a les 6.55 H, mentres que la Lluna eixirà a les 12.28 H i se posarà a les 23.34 H, segons arreplega l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM).

Per qué hi ha pluja de meteors

Cada any per estes dates nostre planeta creua l'òrbita de la capuchera 109P/SWIFT-TUTTLE, que té un periodo orbital d'uns 130 anys i passà prop del Sol per ultima volta en 1992. Esta òrbita està plena de partícules menudes, com grans d'arena o menors, que han segut deslliurades per la capuchera en els seus passos anteriors.

Quan una d'estes partícules, que formaren en el seu dia la coa de la capuchera entra en l'atmòsfera terrestre, la fricció la calfa fins vaporisar-la a gran alçada (uns 100 km). Durant uns segons, la partícula lluïx com si fora una estrela, i per això este fenomen rep el nom popular de 'estrela fugaç'. No se tracta per tant d'una estrela sino d'una partícula de pols incandescent que alcança una velocitat respecte a un observador en terra d'uns 59 km/s.

Els tamanys i pesos estimats de les partícules, segons l'OAM, van des dels dos grams als dos miligrams en un tamany estimat que va de 1 centímetro a 1 milímetro.