La "llengua plana" prejaumina és el "romanç valencià"

Tret del llibre FURS DE VALENCIA. 1238-1707 de Vicent García Edo, de la Universitat Jaume I de Castelló.

Pàgina 45:

Entre 1260 i 1261 es va decidir traduir del llatí al valencià, seguint l´orde del Rei, en la finalitat de que determinada documentació, en especial la de caràcter judicial, es redactara en romanç, per a que fóra més fàcil d´entendre als seus destinataris.

De la traducció s´encarregaren tres traductors, dels quals es supon que foren juristes i treballaven en aquell temps al servici del Consell Municipal de Valéncia. Açò últim encara no ha pogut provar-se. Els seus noms eren Guillem, Vidal i Bernat.

La notícia de la traducció efectuada per estos tres valencians figurava reflexada en el manuscrit més antic conegut dels Furs de Jaume I, encara que no conservat actualment, que va pertenéixer al Monasteri de Benifassà i en 1820, després de l´extinció de les ordens monàstiques es deposità en atres llibres en el Convent de Montesa de la Ciutat de Valéncia. Ahí ho va vore i ho va poder estudiar l´historiador Francesc Xavier Borrull, qui va transcriure unes llínies escrites en llatí a on es donava notícia del fet:

"Guillelmus et Vitalis, illorum Bernardusque sodalis, translataverunt hos foros et redigerunt in linguam planam legaliter atque romanam. Et Dominus Rex laudavit, jurandoque ratisficavint, mille ducenties decies sex primo sub anno, et sub kalendis aprilis pridie mensis iste liber est escriptus. Jacobus sit Benedictus".

De lo que es desprén que els tres autors citats dugueren a terme la traducció fidel als Furs de Jaume I, i el mateix monarca els ratificà el dia 31 de març de 1261.

Una prova més de l´existència del romanç valencià. Una prova més de que els valencians parlaven la seua propia llengua, la llengua plana que el document nomena. I els valencians, conscients de que parlaven una llengua diferent i diferenciada, començaren a nomenar com a llengua valenciana al seu idioma, inclús dècades abans de que es nomenara per primera vegada el terme llengua catalana.

Llavors, ¿quina llengua començà a caminar abans? ¿Quin poble tingué consciència pròpia de la seua llengua abans? Creguem que en estos documents, esta i atres preguntes estàn completament respostes.